Eugènia de Pagès i Bergés

Em vaig llicenciar en Llengües Clàssiques primer i una mica més tard en Història Moderna i Contemporània. Vaig fer de professora d’Història molts anys, com a catedràtica d’ensenyament secundari.
La meva pràctica a l’aula amb un alumnat molt canviant em va portar a investigar sobre la concentració i la relaxació a l’aula i els trets de les noves generacions d’estudiants molts marcats pels efectes de les noves tecnologies. Com a resultat, vaig escriure articles en revistes especialitzades i dos libres: Com ser docent i no deixar-hi la pell. Tècniques de concentració i relaxació a l’aula (Graó 2008) i  La Generació Google (Pagès editors 2011). També vaig assessorar a nombroses escoles de Primària i Secundaria al voltant d’aquests temes.
Fa uns anys, les tensions creixents entre Catalunya i Espanya, arran de la sentència del Tribunal Constitucional (2010), que trinxava el nou Estatut de Catalunya, em van dur a fer-me nombroses preguntes i a intentar trobar-hi resposta. Em vaig adonar que hi havia un gran buit entre la investigació històrica universitària i la informació que arriba als ciutadans, via escola o via mitjans de comunicació. Des d’aleshores, amb perspectiva històrica, escric articles que volen omplir aquest buit, partint de la màxima “la veritat té moltes cares però la mentida només una”. Part d’aquests articles han estat recollits en dos llibres: L’Espanya de sempre. Paral·lelismes entre el passat i el present vistos des de la Catalunya del segle XXI (Pagès editors 2014) i No m’ho van ensenyar a l’escola. Història per a adults (Pagès editors 2017).