Repescant el passat | Al principi de tot hi ha la guerra
1077
post-template-default,single,single-post,postid-1077,single-format-standard,qode-listing-1.0.1,qode-social-login-1.0,qode-news-1.0,qode-quick-links-1.0,qode-restaurant-1.0,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-12.0.1,qode-theme-bridge,bridge-child,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Al principi de tot
hi ha la guerra

El títol que encapçala aquest article, de fet, correspon al llibre de Memòries d’August Gil Matamala (1934) i que han escrit a dues mans David Fernández i Anna Gabriel, després d’anys de recollir informació de boca del conegut advocat català.

En el llibre s’expliquen els seus orígens familiars, de Múrcia per part de pare, però, sobretot, la seva llarguíssima trajectòria professional i política. Va militar al PSUC fins a finals dels anys 60 defensant bàsicament antifranquistes, presos o represaliats, però per damunt de tot, el que li ha donat més prestigi ha estat la seva especialització com a advocat dels drets humans. En aquest sentit, va defensar en judici militants de Comissions Obreres davant del Tribunal d’Ordre Públic i independentistes catalans de Terra Lliure en l’anomenada Operació Garzón. Presideix l’associació Advocats Europeus Demòcrates (AED), constituïda a Estrasburg el 1990 i dedicada a la defensa dels drets dels ciutadans, la preservació de la independència dels advocats i la lluita per la instauració d’un dret europeu democràtic i progressista. Una frase que surt al llibre defineix molt bé la seva manera de fer i d’estar: “Els somnis, els bons i els dolents, solen abolir el temps. Però mai l’esperança”.

Primera Jornada Internacional de Familiars
de Persones Represaliades, 18 de març de 2017.

L’acte se celebra a Barcelona al Saló del Tinell. A la taula hi ha Haidi Giuliani, mare de Carlo Giuliani, activista anti-globalització, mort a Gènova el 2001 per trets de la policia; Martín Ernesto Mozé, Mezi, fill de desapareguts de la dictadura argentina; Rosa Maria Carrasco, filla de Carrasco i Formiguera, líder d’Unió Democràtica, afusellat per Franco per catalanista; Merçona Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich, assassinat pel medieval mètode del garrot vil per la dictadura franquista el 1974; Elena Ortega, membre de les Madres contra la Represión i mare d’Alfon, antifeixista empresonat després de la vaga general del 14-N del 2012; Mariana Huidobro, mare d’una de les víctimes del muntatge policial del 4-F de 2006, destapat pel documental “Ciutat Morta”; Isabel Pozuelo, familiar de víctima de la dispersió penitenciària al País Basc arran dels fets d’Alsasua.

La Xarxa Antirepressiva de Familiars de Detinguts ha convidat August Gil Matamala per obrir l’acte, en sessió inaugural. La llegenda urbana diu que les pedres del Saló del Tinell, que va ser palau de la Inquisició, no resistien cap mentida i que quan aquesta es produïa, els rocs queien contra el que la proferia. Durant la intervenció de Gil Matamala es farà un insondable silenci, només trencat per una llarga ovació espontània, amb la gent dempeus, quan va finalitzar. Allà entre els vestigis del càsting i la persecució, d’ahir i d’avui, Gil Matamala acabarà el seu discurs dient:

August Gil-Matamala

Acabo. La repressió política a l’Estat espanyol en la present etapa de democràcia autoritària té les seves arrels en el franquisme. Han canviat sens dubte les formes, els procediments, la intensitat i l’àmbit d’aplicació, però la repressió continua sent una realitat vigent. Aquesta persistència no és més que el reflex de la continuïtat, malgrat els canvis de règim, d’uns principis estructurals que determinen la política espanyola i que venen històricament de molt lluny. Aquests principis, que el franquisme va portar a la seva exasperació i que els governs de la monarquia estan decidits a preservar, es poden resumir en tres: la defensa de la indissoluble unitat d’Espanya, la defensa de la propietat privada i del sistema d’explotació capitalista, i la defensa d’un ordre social fonamentat en els principis de jerarquia i autoritat. Qualsevol que amb la seva actuació posi en perill real algun dels esmentats principis, vertebradors de l’actual sistema de dominació reaccionària, trobarà la resposta repressiva de l’Estat. No disposo de més temps per estendre’m en aquest punt, i potser no cal, ja que tots presents podeu trobar prou exemples del que dic en l’actualitat més recent. Només en la mesura que es faci realitat la utopia revolucionària d’una societat plenament democràtica, respectuosa amb els drets humans fonamentals i les llibertats individuals, que hagi abolit l’explotació de l’home per l’home i la dominació de l’home sobre la dona, així com d’una nació sobre una altra, s’hauran creat les condicions per posar fi a la llarga i dolorosa història de la repressió política i social. Mentre seguim lluitant perquè aquest dia s’acosti, no oblidem la indispensable solidaritat amb les víctimes de la repressió i, sobre tot, amb els qui sovint més la pateixen: els seus familiars.

Les pedres del Saló del Tinell van restar mudes, ni una sola pedra no es va moure aquell dia.

image_pdfGenerar PDFimage_printVersió per imprimir


Translate »